La actualització d'avui està dirigida a totes aquelles persones que encara pensen que les contradiccions del sistema econòmic capitalista poden ser sol-ventades des del propi capitalisme. A la seva obra "Sou, preu i guany" ("Salario, precio y ganancia" en castellà) Marx fa una acurada crítica científica cap a l'economista Weston, qui afirmava que era possible acabar amb les contradiccions de classe pujant el sou de les capes populars.
--------------------------------------------------------------------------------
"La classe obrera inverteix i ha d'invertir forçosament els seus ingressos en articles de primera necessitat. Una pujada general del tipus de salaris determinaria, per tant, un augment en la demanda d'aquests articles de primera necessitat i provocaria, per tant, un augment dels seus preus al mercat. Els capitalistes que produeixen aquests articles de primera necessitat, respondrien a l'augment dels salaris amb l'alça dels preus de les seves mercaderies. Però, ¿què passaria amb els demés capitalistes, que no produeixen articles de primera necessitat?
Aquests capitalistes no podrien respondre a la baixa de la seva quota de benefici, efecte d'una pujada general de sous, pujant els preus de les seves mercaderies, car la demanda d'aquestes no augmentaria. Els seus ingressos disminuirien, i d'aquests ingressos haurien de pagar més per la mateixa quantitat d'articles de primera necessitat que varen pujar de preu. Però la cosa no aturaria aquí. Com els seus ingressos haurien disminuït, ja no podrien gastar tant en articles de luxe, amb el qual baixaria també la demanda mútua de les seves respectives mercaderies. I, a conseqüència d'aquesta disminució de la demanda, baixarien els preus de les seves mercaderies. Per tant, en aquestes branques industrials, la quota de guany no només baixaria en simple proporció a l'augment general del tipus dels salaris, sinó que aquest descens seria proporcionat a la acció conjunta de la pujada general dels salaris, de l'augment de preus dels articles de primera necessitat i de la baixa de preus dels articles de luxe.
Quina seria la conseqüència d'aquesta diversitat en quant a les quotes de guany dels capitals col·locats en les diferents branques de la industria? La mateixa conseqüència que es produeix sempre que, per la raó que sigui, es donen diferències en les quotes mitges de guany de les distintes rames de producció. El capital i el treball es desplaçarien de les branques menys rentables a les més rentables, i aquest procés de desplaçament duraria fins que la oferta d'una rama industrial augmentés proporcionalment a la major demanda i a les demés rames industrials disminuís segons la menor demanda. Un cop operat aquest canvi, la quota general de guany tornaria a anivellar-se en les diferents branques de la industria. Com tot aquell trastorn obeïa en un principi a un simple canvi en quant a la relació entre la oferta i la demanda de diverses mercaderies, al aturar la causa aturarien també els efectes, i els preus tornarien al seu antic nivell i recobrarien el seu antic equilibri. La baixa de la quota de guany per efecte dels augments salarials, enlloc de limitar-se a unes quantes branques industrials, es generalitzaria. Segons el suposat del que partim, no s'introduiria cap canvi ni a les forces productives del treball ni en el volum global de la producció, sinó que aquell volum de producció donat es limitaria a canviar de forma. Ara, estaria representada per articles de primera necessitat una part major del volum de producció i seria menor la part integrada pels articles de luxe, o, el que es el mateix, disminuiria la part destinada a canviar-se per mercaderies de luxe importades de l'estranger i consumida d'aquesta manera; o el que també és el mateix, una part major de la producció nacional es canviaria per articles de primera necessitat importades, enlloc de canviar-se per articles de luxe. Per tant, després de trastornar temporalment els preus del mercat, la pujada general del tipus de salaris tan sols conduiria a una baixa general de la quota de guany, sense introduir cap canvi permanent en els preus de les mercaderies.
Si l'increment dels salaris s'invertira en objectes que abans no entraven en el consum dels obrers, no seria necessari aturar-se a demostrar que el seu poder adquisitiu havia experimentat una puixança real. Però, com no és més que la conseqüència de la pujada dels salaris, aquest augment del poder adquisitiu de l'obrer ha de correspondre exactament a la baixada del poder adquisitiu dels capitalistes. És a dir, que la demanda global de mercaderies no augmentaria, sinó que canviarien els elements integrants d'aquesta demanda. L'augment de la demanda d'un lloc es recompensaria amb la disminució de la demanda d'una altra banda. Per aquest camí, com la demanda global roman invariable, no s'operaria cap canvi en els preus de les mercaderies.
Us veis, per tant, situats davant un dilema. Una de dues: O l'increment dels salaris s'inverteix per igual en tots els articles de consum; en aquest cas la expansió de la demanda per part de la classe obrera ha d'ésser compensada amb la contracció de la demanda per part de la classe capitalista; o l'increment dels salaris només s'inverteix en determinats articles els preus dels quals en el mercat augmentaran temporalment; en aquest cas l'alça i baixa respectiva de la quota de guany en unes i altres branques industrials provocaran un canvi en quant a la distribució del capital i el treball, entre tant la oferta s'acopli a una branca a la major demanda i en altres a la demanda menor. En el primer suposat, no es produirà ningun canvi en els preus de les mercaderies. En el segon cas, rere algunes oscil·lacions dels preus del mercat, els valors de canvi de les mercaderies baixaran al seu nivell primitiu. En ambdós casos, la pujada general del tipus de salaris tan sols conduirà, tard o prest, a una baixa general de la quota de guany."
Karl Marx - Sou, preu i guany.
escrit per: l'assassí del katamaran
No hay comentarios:
Publicar un comentario